Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.

L'Ensenyament a la Universitat Lliure de Girona (1870-1874) = The education in the Free University of Girona (1870-1874) / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 13 (gener-juny 2009), p. 129-154

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del qual es fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. L'estudi del perfil de l'estudiant, l'examen del nombre d'alumnes de la Universitat Lliure de Girona, comparats amb els de la Universitat de Barcelona, la seva procedència geogràfica, els resultats acadèmics i la trajectòria d'alguns dels alumnes que van estudiar-hi, ens permet observar quins van ser els fruits d'aquesta institució educativa. Amb aquest examen veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenirse les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior. Finalment, veurem on estava situada la frontera entre les llibertats formals i les reals de la política educativa dels revolucionaris liberals del sexenni.